Barcelona. 7/12/14. Pau Planas, Helena Sánchez, Marina Solà i Norma Vila.- Els desbordaments d’aigua o llevantades
com a conseqüència de les fortes pluges solen produir-se amb molt poca
freqüència i en aquells territoris en què la pluja descontrolada no és habitual
i, per tant, les infraestructures no estan adaptades per a rebre l’impacte de
grans quantitats d’aigua. A Catalunya es recorden, per les seves catastròfiques
conseqüències, certs episodis d’inundacions com ara el de l’any 1962, en què la
pluja va provocar el desbordament del riu Llobregat fent que superés els 3.000
m³/s i causant, a banda de danys en habitatges, més de 700 morts.
 |
| Camps negats a Malla (Osona). Foto: Emili Vilamala |
Figueres, zona zero de l’aiguat
Les fortes pluges del passat diumenge 30 de novembre van
afectar sobretot a les poblacions de la costa del territori català i van dotar
de protagonisme municipis com Cadaqués o Figueres. A la capital de l’Alt
Empordà van caure, en menys de 24 hores, més de 240 litres per metre quadrat,
segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. La força i la quantitat de
les precipitacions van causar un esvoranc de 10 metres de llarg i 4
d’ample a la rambla de Figueres fent que tot el que hi havia a la superfície
caigués uns metres més avall i deixés al descobert la riera que circula per
sota. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana va haver de desallotjar els veïns del
voltant de la Rambla i, d’altra banda, com assegura l’alcaldessa Marta Felip,
l’ajuntament del municipi va decidir declarar la població zona catastròfica.
El temporal va obligar a tallar el trànsit de 13
carreteres de la província de Girona afectades per les inundacions i pel
desbordament d’alguns rius de la zona com el Fluvià, el Ter, el Cardaner i el
Siurana. Segons va donar a conèixer el Servei Català de Trànsit, l’AP7 direcció
sud, l’N-II i l’N-260 entre Llançà i Portbou van ser algunes de les carreteres
que van mantenir-se tallades durant gran part del diumenge.
Altres zones de l’Alt Empordà van patir
greus conseqüències a causa de les inundacions, tals com Vilabertran, Peralada,
Vilafant, Vilanova de la Muga i Cadaqués. Els diferents alcaldes de la zona van
destacar els danys provocats en els seus municipis. La llevantada, però, no
només va afectar a les poblacions gironines sinó que, des de Protecció Civil,
es va tenir especial atenció a la zona dels barrancs dels Ports a Tortosa i
altres zones de les Terres de l'Ebre, també a la part baixa del Segre i a la
zona de la Vall del riu Corb, ja que són àrees especialment sensibles i on es
poden produir incidències.
L'Alt Empordà, una zona amb experiència en inundacions
No és la primera vegada que l'Alt Empordà pateix
importants inundacions. I és que segons un estudi de la Generalitat, ciutats com Vilafant o Figueres figuren entre
els quatre municipis catalans que més inundacions han registrat des de l'any
1900. També poblacions com Sant Pere Pescador o Castelló d'Empúries figuren en
posicions destacades d'aquest rànquing, que mostra com les inundacions són un
fenomen freqüent a Catalunya i que va en augment durant els darrers anys.
Així doncs, es detecta que, dels 220 episodis d'inundacions registrats des de
l'any 1488, 105 han tingut lloc durant el darrer
segle, una dada impactant i que s'apunta que respon a l'ús creixent del sòl a
les proximitats de les lleres.
Ara bé, també cal tenir en compte que cada vegada es
poden controlar més els afectes d'aquestes inundacions, sobretot pel que fa al
nombre de víctimes. Així doncs, en episodis d'inundacions com els de 1874 o
1962 es van registrar dades de 600 i 815 morts respectivament, mentre que, des
de l'any 1982, cap inundació ha deixat més de 10 víctimes mortals -una xifra
que era àmpliament sobrepassada en els episodis anteriors.
Les
dades
En l'episodi d'aquesta darrera setmana, les pluges van
arribar a totes les comarques del país, però van deixar registres de rècord
a moltes d’elles. A la zona dels Ports (Baix Ebre), segons el Servei
Meteorològic de Catalunya (SMC), es van recollir 336 litres d’aigua per metre quadrat
el dia 29 de novembre. Aquí mateix es van recollir més de 500 litres per metre
quadrat durant tot el mes de novembre. És la xifra més alta que una estació
meteorològica ha registrat mai. A Vinebre, a la Ribera d’Ebre, el mes de
novembre va registrar 189 litres. Una xifra que només la supera els 372 litres
recollits el novembre de 1967. I el mateix va passar a les Garrigues, a la
població de la Granadella. El novembre del 1967 es van recollir més de 200 litres
per metre quadrat i el novembre d’aquest any, 144 litres.
Si parlem d’estacions meteorològiques, la que més litres
per metre quadrat va registrar, va ser la del Parc Nacional dels Ports.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya ,
els vents marítims i el relleu d’aquella zona van afavorir l’abundància de la
pluja. Es van registrar 512 litres per metre quadrat. La segona a la llista és
la de Setcases, al Ripollès amb més de 400; Prat d’Aguiló, a la Cerdanya amb
gairebé 370; Ulldeter, també al Ripollès, amb 335; Molló (Ripollès), amb 325,
Espolla (Alt Empordà), amb 300 litres per metre quadrat; Castell de Peralada,
també a l’Alt Empordà, 295 litres; Espot, al Pallars Sobirà, 292; Puig Sesolles
(Vallès Oriental), gairebé 290 litres i finalment, Boí, a l’Alta Ribagorça, amb
282 litres per metre quadrat.
Segons el SMC, la dada recollida al
Parc Natural dels Ports comparant-la amb les dades de pluja diària que registra
la Xarxa d’Estacions Automàtiques del Servei (XEMA), és un rècord absolut. S’ha
de mirar el 23 d’octubre de l’any 2000 per trobar l’anterior rècord amb 298
litres a Horta de Sant Joan.
Gràfic amb les dades de precipitació. Font: Marina Solà
Els embassaments de les conques
internes també freguen el 100% de la seva capacitat gràcies a l’abundància de
la pluja. El pantà de Susqueda es troba al 100% amb 237hm3. És
l’embassament més ple del sistema Ter-Llobregat i el segueixen la Llosa del
Cavall amb 99%, Sant Ponç amb 98%, El Pantà de Sau amb 96% i la Baells amb el
95% de la seva capacitat. Són dades de l’ACA que asseguren la demanda d’aigua per als
propers setze mesos.
 |
| El Pantà de Sau gairebé al 100%. Foto: Emili Vilamala |
No hay comentarios:
Publicar un comentario