La ciutat es prepara per
Nadal un mes abans de la seva arribada amb diferents espais on poder
viure’l
07/12/14 Barcelona. Jordi Bracons, Inés Martínez, Judit Melis i Ferran Rigat.- La tradició nadalenca de la societat
catalana encara avui dia es manté molt present. Iniciatives municipals com
els mercats de Nadal, els pessebres i el Tió són clars exemples que
ajuden a mantenir viva aquesta flama. Però on i quan van néixer aquestes
tradicions? Quins són els canvis que han anat patint al llarg del temps? Com
implanta Barcelona
aquestes costums?
Fira de Santa Llúcia
Cada any, la Plaça de la Catedral de Barcelona
s’engalana per acollir les nombroses parades que donen vida i forma a la Fira
de Santa Llúcia. Des del 1786, el centre de Barcelona es converteix en la
viva imatge de les festes nadalenques, i Santa Llúcia hi té un paper molt
destacat.
Enguany, la Fira està oberta des del
28 de novembre i no tancarà fins al 23 de desembre. Són dates per perdre’s
entre els diferents botiguers i expositors que participen a la Fira. Amb les
TIC, la Fira ha anat evolucionant, i cada vegada la seva web
té més rellevància. Per un costat, explica tota la història, des d'on ve el nom
de Santa Llúcia fins a la distribució i la promoció
de les diferents parades. Per l’altra, incorpora un petit mapa de la Fira, per
facilitar l’orientació dels vianants.
 |
| Captura del mapa interactiu de la pàgina oficial de la Fira de Santa Llúcia. |
No
obstant això, no tot són millores per a la Fira, i és que ja fa uns anys que
cada Nadal es troben amb més dificultats econòmiques per part de
l’Ajuntament de Barcelona, que els apuja les taxes i dificulta
l’obtenció de llicències. Tampoc hi ajuda el descens del poder adquisitiu
de la societat catalana, que comporta menys ingressos per als botiguers. La família Rovira té una parada i explica que
“cada cop ve menys gent i tampoc és com fa un temps, que cada any es renovaven
les figuretes”. Per a ells, la Fira és “la principal via d’ingressos anuals”.
Amb el que ingressen, subsisteixen “bona part de l’any, però cada cop és més
difícil".
Fira de la Sagrada Família
Un altre dels enclavaments nadalencs que presenta
Barcelona es troba als peus de la Sagrada Família, monument que
dóna nom a la mateixa fira. De dimensions més reduïdes que la de
Santa Llúcia però amb prop d’un centenar de parades s’ha convertit amb
el mercat nadalenc més important de l’Eixample.
 |
| Collage amb fotografies dels stands de la Fira de nadal de la Sagrada Familia. Font: Inés Martínez Mate. |
L’origen d’aquesta fira es troba en què
molts dels firaires de Santa Llúcia del 1962 es van quedar sense espai per
poder muntar el seu estand. Davant d’aquesta controvèrsia va aparèixer la idea
de muntar-la al costat dret de l’Eixample. La família Serra va ser una
de les encarregades en què aquest projecte es portés a terme, i ho porta fent a
cada edició juntament amb l'Associació d'artesans i firaires nadalencs.
Els Serra comenten que aquell 1962 només hi havia tres parades fetes de
qualsevol manera, i que les figures es pintaven allà mateix mentre els curiosos
es preguntaven què passava aquell any. La fira poc a poc es va consolidar
gràcies a l’ajuda del veïnat que ha ajudat a convertir l’espai en una tradició
amb l’encant de la façana, ja que es troben les escenes que representen els
pessebres. Aquest encant també es reafirma gràcies al naixement gegant
que es munta dins del parc.
Tió de nadal
El Tió
de Nadal és una tradició típica de Catalunya. Es
tracta d’un tronc al qual se li dibuixa una cara i se li incorporen potes
davanteres i un nas i, finalment, se’l corona amb la típica barretina catalana
i se’l tapa amb una manta perquè no pateixi fred. Consisteix en què els nens de
la casa li van donant de menjar (com més menjar, més generós serà) els dies
previs al dia de Nadal, per tal que aquest “cagui” més regals.
 |
| Nens picant al tió gegant de la fira de Santa Llúcia. Font: Welcome to Barcelona |
Tot i que aquesta costum s’hagi incorporat a les festes
nadalenques, el seu origen no ho és pas, sinó que més aviat es tracta d’una tradició
pagana. En principi, el Tió no era una altra cosa que un tronc que es
cremava dins la casa, el qual proporcionava calor i llum, que eren els béns més
preuats. Aquests béns han anat evolucionant i s’han convertit en regals
diferents. Ja poden ser dolços, neules, torrons, o regals de més importància,
com joguines.
És per això que Barcelona cada any
munta un Tió de Nadal gegant davant de la catedral de la ciutat, just al
costat de la Fira de Santa Llúcia. Allà, els més petits poden recrear aquesta
tradició en un dels llocs més emblemàtics en referència al Nadal. Mercè, mare
de dos nens de 4 i 7 anys, ha portat els seus fills a fer "cagar" el
Tió. "És quelcom que sé que els fa il·usió. Ja ho fem a casa, però ells
encara s'ho passen millor envoltats d'altres nens". Aquest any, es pot
realitzar l’activitat gratuïtament fins al dia 17 de desembre a la Plaça
Nova.
El pessebre de la plaça Sant Jaume
Una altra de les tradicions nadalenques més antigues i
arrelades a la societat catalana és la representació del naixement de Jesús
a través del pessebre. L’origen del pessebre no està del tot definit,
però es creu que neix a través de les representacions en escultures i pintures
que decoraven les primeres catedrals i esglésies, i que servien per explicar
als fidels menys instruïts les creences cristianes. Per aquest motiu, durant
molt de temps els pessebres només es trobaven als llocs de culte cristians. El
primer pessebre català que es coneix data del segle IV d.C. trobat a la
Catedral de Barcelona. A partir del S. XVI, el pessebre va passar dels
llocs de culte a les llars, ja que les autoritats catòliques van voler fer
front a la Reforma protestant impulsant cultes nous, com ara la rememoració del
naixement de Jesús en una part de la casa.
El pessebre per Catalunya és una de les
tradicions nadalenques més presents. La primera associació pessebrista va
ser “L’Associació de pessebristes de Barcelona”, fundada l’any 1862. En
aquest sentit, el pessebre català compta, fins i tot, amb una figura pròpia; el
caganer, símbol de prosperitat i bona sort per l’any vinent. Per això no
és d’estranyar que cada any es situï un pessebre municipal a la plaça de Sant
Jaume de Barcelona. Aquest any l’obra del pessebrista Jordi Pallí està
inspirada en l'antiga Barcelona romànica “Barcino” on es veuen representats
alguns dels edificis romans més emblemàtics que encara avui dia trobem a la
ciutat; com la muralla, el temple de l’emperador Cèsar August i l’aqüeducte.
L’obra es va instal·lar el 28 de novembre i es podrà visitar fins al 6 de gener
des de les 10h del matí i fins les 22h de la nit amb accés lliure.
 |
| Collage amb fotografies del pessebre municipal de Barcelona de 2014. Font: Inés Martínez Mate. |
Les impressions que ha despertat el pessebre
d’aquest any són bastant positives, a diferència d’altres anys que s’ha criticat
l’esperit massa innovador de la peça decorativa aquest any està agradant molt,
ja que compta amb figures i un escenari molt tradicional. Maria Castro,
barcelonina, explica que ja ha vingut diverses vegades a visitar el pessebre
d'ençà que el van exposar, ja que volia veure com quedava de dia i de nit amb
les llums, i que per ella “és dels més macos que han fet”. Tot i així, encara
que el pessebre de la plaça Sant Jaume sigui el més famós, durant l’època
nadalenca, Barcelona s’omple de més representacions; com la de la Catedral
de Barcelona, la del Centre Cultural del Born, les exposicions de l’església de
Betlem al Raval i les de l’Associació de pessebristes de Barcelona al barri
Gòtic.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario