Les enquestes d’opinió: són realment fiables?

Barcelona. 14/12/14. Jordi Bracons, Helena Sánchez i Marina Solà.- Les eleccions al nostre país estan marcades per les enquestes d’opinió o d’intenció de vot que volen recollir la opinió de la població sobre determinades qüestions d’actualitat o temes específics. Hi ha diferents centres d’estudi d’opinió: el CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió, que seria el català; i el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, que seria l’espanyol. Tal com es defineix a la Llei de creació del CEO, els estudis d’opinió són, per una banda, enquestes electorals que volen saber la intenció de vot i la valoració que en fa la població dels líders polítics i dels partits, a més de fer estudis postelectorals. Per altra banda, però, la Llei especifica que els estudis que fan des del centre volen analitzar les actituds i les opinions de la societat de Catalunya, així com fer un seguiment de les polítiques que es porten a terme.

Elaboració de l’enquesta

Per a fer una enquesta, tal com explica Vicent Martínez, periodista i màster en Màrqueting polític i estratègia electoral, per plantejar una enquesta d’estudis d’opinió, s’ha de formular un qüestionari amb una forma determinada de plantejar les preguntes i ordre determinat. Seguidament s’ha de decidir l’univers, és a dir, la població de la qual es vol conèixer la opinió, i la mostra, quina part de l’univers es seleccionarà per formular les preguntes. Ara bé, s’ha de tenir en compte la mida de la mostra. Per tant, com més mostra hi hagi, quanta a més gent es pregunti, millors resultats. Això, però, no vol dir que sigui més fiable si la mostra és més gran ja que, si són enquestes preelectorals, s’ha de tenir en compte la Llei d’Hondt i, per tant, la representativitat de la mostra escollida. Aquest aspecte és un dels principals errors que es cometen a l’hora d’elaborar enquestes d’opinió, segons explica el politòleg Jordi Muñoz. Per a ell, les preguntes s’haurien de fer a una mostra aleatòria i triada a l’atzar, cosa que, normalment, no es fa. A més, s’ha d’aconseguir que la gent respongui les preguntes, “que és molt difícil”, afirma en un article publicat al diari ARA.

Cuinar les dades

Un cop es tenen les dades, aquestes s’han d’interpretar i treballar. D’aquesta tasca se’n diu “cuinar les dades” eliminant les respostes inconnexes i clarament errònies. Tot i així, el component de la subjectivitat juga un paper important en la cocció de les dades. “El problema és quan la cuina serveix per acontentar els clients o té una intencionalitat evident”, afirma Vicent Martínez. Per exemple, mitjans de comunicació com El País o El Mundo, utilitzen les dades del CIS, mentre que diaris com l’ARA o Vilaweb utilitzen les dades del CEO. “El CIS cuina, ho admet, i a més sol ser una cuina conservadora”, afirma Martínez. De fet, el CIS agafa les dades de treball de camp del CEO i les analitza a base de criteris propis. 

Tenint en compte, doncs, que les enquestes acostumen a ser cuinades per qui després les publiquen, és necessari diferenciar les parts pròpies de resultats i les que l'enquestador modifica. Quan se'ns parla d'"intenció directa de vot", en principi, és 100% informació. No obstant això, el dia de votació, sempre hi ha canvis que les enquestes no arriben a contemplar.

Què s'ha de tenir en compte?

Perquè una enquesta sigui el més fiable possible, s'han de tenir en compte una sèrie de variables. En primer lloc, quina és la mostra escollida. La quantitat, a Catalunya, és aconsellable que sigui entre 1.000 i 5.000 persones. En segon lloc, segurament l'aspecte més important, la representativitat. Tota enquesta ha de reflectir el més fidelment possible el conjunt de població del que es demana l'opinió (gènere, edats, residència, etc).

És bàsic que imperi l'aleatorietat, en tant que tothom té les mateixes possibilitats de ser enquestat. Per altra banda, és important veure l'estabilitat que donen diverses enquestes seguides. És a dir, que hi hagi resultats similars en diferents enquestes durant un període de temps determinat. Aquest fet dóna més o menys validesa a una enquesta, ja que aporta resultats semblants al que s'observa a la societat. 

El cas del 9N i l’error del CEO

El passat 31 d’octubre, Jordi Argelaguet, director del Centre d’Estudis d’Opinió, presentava, en roda de premsa, els resultats obtinguts en el pronòstic del procés participatiu de Catalunya que havia de tenir lloc el 9 de Novembre. Segons els CEO, el baròmetre sobre la consulta, preveia que un 49,4% dels catalans votés sí-sí a la consulta, és a dir, optés per la independència; d’altra banda, pronosticava que un 12,6% dels catalans votés sí-no i que un 19% votés no. Així doncs, el que s’escrutava per a la consulta que havia de determinar el futur dels catalans i catalanes era que ni la meitat dels catalans desitjaven que Catalunya esdevingués un estat independent.  

L’endemà del procés participatiu 2.305.290 participants havien votat (31% de participació) i malgrat que la consulta seguia oberta per donar l’oportunitat de votar a tots els catalans que el dia anterior no havien pogut, els resultats eren clars: un 80,76% dels votants s’havien decidit pel sí-sí, per tant, l’error del baròmetre del CEO era de gairebé el doble. Un 10,07% dels catalans va optar pel sí-no, i un 4,54% va votar no.

9N: els resultats |Create infographics

Gràfic amb els resultats del 9N. Font: Marina Solà

Cal destacar, però, que Argelaguet ja va advertir que es tractaven d’uns resultats que consolidaven l’avantatge de l'opció independentista, però que no podien extrapolar-se directament al procés participatiu del 9N. Com assegurava el diari La Vanguardia el dia en què el president del CEO va fer aquestes declaracions "es tractava de la intenció directa de vot incloent indecisos i es referia a la població catalana major de 18 anys –en el procés participatiu hi podien participar, ja, els majors de 16 anys-. I, d’altra banda, calia tenir en compte que el TC havia suspès la consulta”.

El baròmetre també es centrava en altres qüestions com ara en el nombre de catalans que creia en una Catalunya fora de la UE (46% dels catalans no hi creia) i preguntava per les conseqüències d’una eventual independència. Una altra de les qüestions a les que feia referència l’anàlisi del CEO era la desconfiança dels ciutadans pel que feia al govern central (el 67% dels catalans veia pràcticament impossible que el govern de Rajoy permetés una possible independència per a Catalunya).

Un cop analitzats els resultats que preveia el Centre d’estudis d’Opinió de Catalunya i comparats aquests amb els resultats reals de la consulta del 9N, podem concloure que les enquestes d’opinió no sempre són fiables; i si és així, és per la diversitat de factors que influeixen en uns i altres, tal i com va ocórrer en el cas del procés participatiu català. 

...

Quan la força de la pluja esdevé un perill

Barcelona. 7/12/14. Pau Planas, Helena Sánchez, Marina Solà i Norma Vila.- Els desbordaments d’aigua o llevantades com a conseqüència de les fortes pluges solen produir-se amb molt poca freqüència i en aquells territoris en què la pluja descontrolada no és habitual i, per tant, les infraestructures no estan adaptades per a rebre l’impacte de grans quantitats d’aigua. A Catalunya es recorden, per les seves catastròfiques conseqüències, certs episodis d’inundacions com ara el de l’any 1962, en què la pluja va provocar el desbordament del riu Llobregat fent que superés els 3.000 m³/s i causant, a banda de danys en habitatges, més de 700 morts.

Camps negats a Malla (Osona). Foto: Emili Vilamala

Figueres, zona zero de l’aiguat

Les fortes pluges del passat diumenge 30 de novembre van afectar sobretot a les poblacions de la costa del territori català i van dotar de protagonisme municipis com Cadaqués o Figueres. A la capital de l’Alt Empordà van caure, en menys de 24 hores, més de 240 litres per metre quadrat, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. La força i la quantitat de les precipitacions van causar un esvoranc de 10 metres de llarg i 4 d’ample a la rambla de Figueres fent que tot el que hi havia a la superfície caigués uns metres més avall i deixés al descobert la riera que circula per sota. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana va haver de desallotjar els veïns del voltant de la Rambla i, d’altra banda, com assegura l’alcaldessa Marta Felip, l’ajuntament del municipi va decidir declarar la població zona catastròfica.

El temporal va obligar a tallar el trànsit de 13 carreteres de la província de Girona afectades per les inundacions i pel desbordament d’alguns rius de la zona com el Fluvià, el Ter, el Cardaner i el Siurana. Segons va donar a conèixer el Servei Català de Trànsit, l’AP7 direcció sud, l’N-II i l’N-260 entre Llançà i Portbou van ser algunes de les carreteres que van mantenir-se tallades durant gran part del diumenge.

Altres zones de l’Alt Empordà van patir greus conseqüències a causa de les inundacions, tals com Vilabertran, Peralada, Vilafant, Vilanova de la Muga i Cadaqués. Els diferents alcaldes de la zona van destacar els danys provocats en els seus municipis. La llevantada, però, no només va afectar a les poblacions gironines sinó que, des de Protecció Civil, es va tenir especial atenció a la zona dels barrancs dels Ports a Tortosa i altres zones de les Terres de l'Ebre, també a la part baixa del Segre i a la zona de la Vall del riu Corb, ja que són àrees especialment sensibles i on es poden produir incidències.

L'Alt Empordà, una zona amb experiència en inundacions

No és la primera vegada que l'Alt Empordà pateix importants inundacions. I és que segons un estudi de la Generalitat, ciutats com Vilafant o Figueres figuren entre els quatre municipis catalans que més inundacions han registrat des de l'any 1900. També poblacions com Sant Pere Pescador o Castelló d'Empúries figuren en posicions destacades d'aquest rànquing, que mostra com les inundacions són un fenomen freqüent a Catalunya i que va en augment durant els darrers anys. Així doncs, es detecta que, dels 220 episodis d'inundacions registrats des de l'any 1488, 105 han tingut lloc durant el darrer segle, una dada impactant i que s'apunta que respon a l'ús creixent del sòl a les proximitats de les lleres. 


Ara bé, també cal tenir en compte que cada vegada es poden controlar més els afectes d'aquestes inundacions, sobretot pel que fa al nombre de víctimes. Així doncs, en episodis d'inundacions com els de 1874 o 1962 es van registrar dades de 600 i 815 morts respectivament, mentre que, des de l'any 1982, cap inundació ha deixat més de 10 víctimes mortals -una xifra que era àmpliament sobrepassada en els episodis anteriors. 

Les dades

En l'episodi d'aquesta darrera setmana, les pluges van arribar a totes les comarques del país, però van deixar registres de rècord a moltes d’elles. A la zona dels Ports (Baix Ebre), segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), es van recollir 336 litres d’aigua per metre quadrat el dia 29 de novembre. Aquí mateix es van recollir més de 500 litres per metre quadrat durant tot el mes de novembre. És la xifra més alta que una estació meteorològica ha registrat mai. A Vinebre, a la Ribera d’Ebre, el mes de novembre va registrar 189 litres. Una xifra que només la supera els 372 litres recollits el novembre de 1967. I el mateix va passar a les Garrigues, a la població de la Granadella. El novembre del 1967 es van recollir més de 200 litres per metre quadrat i el novembre d’aquest any, 144 litres.

Si parlem d’estacions meteorològiques, la que més litres per metre quadrat va registrar, va ser la del Parc Nacional dels Ports. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya , els vents marítims i el relleu d’aquella zona van afavorir l’abundància de la pluja. Es van registrar 512 litres per metre quadrat. La segona a la llista és la de Setcases, al Ripollès amb més de 400; Prat d’Aguiló, a la Cerdanya amb gairebé 370; Ulldeter, també al Ripollès, amb 335; Molló (Ripollès), amb 325, Espolla (Alt Empordà), amb 300 litres per metre quadrat; Castell de Peralada, també a l’Alt Empordà, 295 litres; Espot, al Pallars Sobirà, 292; Puig Sesolles (Vallès Oriental), gairebé 290 litres i finalment, Boí, a l’Alta Ribagorça, amb 282 litres per metre quadrat.

Segons el SMC, la dada recollida al Parc Natural dels Ports comparant-la amb les dades de pluja diària que registra la Xarxa d’Estacions Automàtiques del Servei (XEMA), és un rècord absolut. S’ha de mirar el 23 d’octubre de l’any 2000 per trobar l’anterior rècord amb 298 litres a Horta de Sant Joan.

Dades de les Estacions Meteorològiques (SMC) |Create infographics

Gràfic amb les dades de precipitació. Font: Marina Solà

Els embassaments de les conques internes també freguen el 100% de la seva capacitat gràcies a l’abundància de la pluja. El pantà de Susqueda es troba al 100% amb 237hm³. És l’embassament més ple del sistema Ter-Llobregat i el segueixen la Llosa del Cavall amb 99%, Sant Ponç amb 98%, El Pantà de Sau amb 96% i la Baells amb el 95% de la seva capacitat. Són dades de l’ACA que asseguren la demanda d’aigua per als propers setze mesos.

El Pantà de Sau gairebé al 100%. Foto: Emili Vilamala