Les enquestes d’opinió: són realment fiables?

Barcelona. 14/12/14. Jordi Bracons, Helena Sánchez i Marina Solà.- Les eleccions al nostre país estan marcades per les enquestes d’opinió o d’intenció de vot que volen recollir la opinió de la població sobre determinades qüestions d’actualitat o temes específics. Hi ha diferents centres d’estudi d’opinió: el CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió, que seria el català; i el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, que seria l’espanyol. Tal com es defineix a la Llei de creació del CEO, els estudis d’opinió són, per una banda, enquestes electorals que volen saber la intenció de vot i la valoració que en fa la població dels líders polítics i dels partits, a més de fer estudis postelectorals. Per altra banda, però, la Llei especifica que els estudis que fan des del centre volen analitzar les actituds i les opinions de la societat de Catalunya, així com fer un seguiment de les polítiques que es porten a terme.

Elaboració de l’enquesta

Per a fer una enquesta, tal com explica Vicent Martínez, periodista i màster en Màrqueting polític i estratègia electoral, per plantejar una enquesta d’estudis d’opinió, s’ha de formular un qüestionari amb una forma determinada de plantejar les preguntes i ordre determinat. Seguidament s’ha de decidir l’univers, és a dir, la població de la qual es vol conèixer la opinió, i la mostra, quina part de l’univers es seleccionarà per formular les preguntes. Ara bé, s’ha de tenir en compte la mida de la mostra. Per tant, com més mostra hi hagi, quanta a més gent es pregunti, millors resultats. Això, però, no vol dir que sigui més fiable si la mostra és més gran ja que, si són enquestes preelectorals, s’ha de tenir en compte la Llei d’Hondt i, per tant, la representativitat de la mostra escollida. Aquest aspecte és un dels principals errors que es cometen a l’hora d’elaborar enquestes d’opinió, segons explica el politòleg Jordi Muñoz. Per a ell, les preguntes s’haurien de fer a una mostra aleatòria i triada a l’atzar, cosa que, normalment, no es fa. A més, s’ha d’aconseguir que la gent respongui les preguntes, “que és molt difícil”, afirma en un article publicat al diari ARA.

Cuinar les dades

Un cop es tenen les dades, aquestes s’han d’interpretar i treballar. D’aquesta tasca se’n diu “cuinar les dades” eliminant les respostes inconnexes i clarament errònies. Tot i així, el component de la subjectivitat juga un paper important en la cocció de les dades. “El problema és quan la cuina serveix per acontentar els clients o té una intencionalitat evident”, afirma Vicent Martínez. Per exemple, mitjans de comunicació com El País o El Mundo, utilitzen les dades del CIS, mentre que diaris com l’ARA o Vilaweb utilitzen les dades del CEO. “El CIS cuina, ho admet, i a més sol ser una cuina conservadora”, afirma Martínez. De fet, el CIS agafa les dades de treball de camp del CEO i les analitza a base de criteris propis. 

Tenint en compte, doncs, que les enquestes acostumen a ser cuinades per qui després les publiquen, és necessari diferenciar les parts pròpies de resultats i les que l'enquestador modifica. Quan se'ns parla d'"intenció directa de vot", en principi, és 100% informació. No obstant això, el dia de votació, sempre hi ha canvis que les enquestes no arriben a contemplar.

Què s'ha de tenir en compte?

Perquè una enquesta sigui el més fiable possible, s'han de tenir en compte una sèrie de variables. En primer lloc, quina és la mostra escollida. La quantitat, a Catalunya, és aconsellable que sigui entre 1.000 i 5.000 persones. En segon lloc, segurament l'aspecte més important, la representativitat. Tota enquesta ha de reflectir el més fidelment possible el conjunt de població del que es demana l'opinió (gènere, edats, residència, etc).

És bàsic que imperi l'aleatorietat, en tant que tothom té les mateixes possibilitats de ser enquestat. Per altra banda, és important veure l'estabilitat que donen diverses enquestes seguides. És a dir, que hi hagi resultats similars en diferents enquestes durant un període de temps determinat. Aquest fet dóna més o menys validesa a una enquesta, ja que aporta resultats semblants al que s'observa a la societat. 

El cas del 9N i l’error del CEO

El passat 31 d’octubre, Jordi Argelaguet, director del Centre d’Estudis d’Opinió, presentava, en roda de premsa, els resultats obtinguts en el pronòstic del procés participatiu de Catalunya que havia de tenir lloc el 9 de Novembre. Segons els CEO, el baròmetre sobre la consulta, preveia que un 49,4% dels catalans votés sí-sí a la consulta, és a dir, optés per la independència; d’altra banda, pronosticava que un 12,6% dels catalans votés sí-no i que un 19% votés no. Així doncs, el que s’escrutava per a la consulta que havia de determinar el futur dels catalans i catalanes era que ni la meitat dels catalans desitjaven que Catalunya esdevingués un estat independent.  

L’endemà del procés participatiu 2.305.290 participants havien votat (31% de participació) i malgrat que la consulta seguia oberta per donar l’oportunitat de votar a tots els catalans que el dia anterior no havien pogut, els resultats eren clars: un 80,76% dels votants s’havien decidit pel sí-sí, per tant, l’error del baròmetre del CEO era de gairebé el doble. Un 10,07% dels catalans va optar pel sí-no, i un 4,54% va votar no.

9N: els resultats |Create infographics

Gràfic amb els resultats del 9N. Font: Marina Solà

Cal destacar, però, que Argelaguet ja va advertir que es tractaven d’uns resultats que consolidaven l’avantatge de l'opció independentista, però que no podien extrapolar-se directament al procés participatiu del 9N. Com assegurava el diari La Vanguardia el dia en què el president del CEO va fer aquestes declaracions "es tractava de la intenció directa de vot incloent indecisos i es referia a la població catalana major de 18 anys –en el procés participatiu hi podien participar, ja, els majors de 16 anys-. I, d’altra banda, calia tenir en compte que el TC havia suspès la consulta”.

El baròmetre també es centrava en altres qüestions com ara en el nombre de catalans que creia en una Catalunya fora de la UE (46% dels catalans no hi creia) i preguntava per les conseqüències d’una eventual independència. Una altra de les qüestions a les que feia referència l’anàlisi del CEO era la desconfiança dels ciutadans pel que feia al govern central (el 67% dels catalans veia pràcticament impossible que el govern de Rajoy permetés una possible independència per a Catalunya).

Un cop analitzats els resultats que preveia el Centre d’estudis d’Opinió de Catalunya i comparats aquests amb els resultats reals de la consulta del 9N, podem concloure que les enquestes d’opinió no sempre són fiables; i si és així, és per la diversitat de factors que influeixen en uns i altres, tal i com va ocórrer en el cas del procés participatiu català. 

...