Barcelona. 14/12/14. Juli Climent, Judit Melis, Pau Planas. Aquesta setmana ha arribat "PS", el nou treball
de Pep Sala que trenca amb un silenci discogràfic de 5 anys i que mostra la
seva faceta més íntima i personal. El músic aposta per una reflexió vital que
intenta mostrar la persona que s’amaga darrera d’aquestes inicials. Així doncs,
el cantant no dubta que “tot i que és molt difícil definir una persona, aquest
crec que és un disc que em defineix força”. Ara bé, qui és Pep Sala? Ni ell
mateix ho sap definir amb claredat: “No en tinc ni idea, és un paio que fa
cançons”. El cert, però, és que aquest “paio” que fa cançons, no és un músic
qualsevol, és un dels cantants més destacats de la història de Catalunya amb
prop de 30 anys als escenaris escrivint algunes de les cançons més recordades
que s’han escrit mai a casa nostra.
 |
| Imatge promocional del nou disc de Pep Sala |
En Pep Sala sempre
serà, indiscutiblement, reconegut per la seva participació dins el grup català
Sau. Ell mateix així ho sent i així ho exterioritza:“Jo sé que sempre seré en
Pep Sala de Sau; ho tinc clar i estic orgullós de ser-ho”. Considerada una de les
agrupacions musicals pioneres dins el panorama del rock català (tot i això Sau
també és un referent amb una forta repercussió popular catalana en el gènere
pop), Sau estava formada pel mateix Pep, que tocava la guitarra i, sovint,
també encarregat del teclat i pel Carles Sabater, que posava la veu a totes les
cançons. Ambdós protagonistes, amb l’ajuda d’en Joan Capdevila (catalogat com
el “tercer Sau”, mànager del grup), duien a terme l’elaboració de les lletres
de les seves pròpies melodies. El grup es va configurar l’any 1987 i va
romandre unit fins el 1999, curs en què va morir Carles Sabater i amb la seva
defunció es va posar punt i final a la història d’un grup mític que perdura i
perdurarà en tot moment.
Un grup que ha passat a la història
I és que malgrat
l’inevitable pas del temps, els canvis en els gustos musicals per part de
l’audiència i després que hagin passat més de 15 anys de la dissolució del
grup, el fet innegable que deixa en evidència el triomf manifest de Sau és que,
avui en dia, encara es segueixin escoltant les seves cançons. Actualment,
l’àmbit musical està accentuat per les tendències imposades per les
discogràfiques i una moda “passatgera” que acostuma a fer variar amb rapidesa
les cançons (hits) puntals en cada
moment. Com bé diu el mateix Pep Sala, “quan veus cançons que fa 20 o 25 anys
que vas escriure i que ara són vàlides o la gent les demana i les canta
t’adones que has sobreviscut a campanyes de màrqueting i modes i això t’omple
de satisfacció”. Entre un mar de simfonies que sempre ressonaran en els nostres
caps, emergeix indubtablement la cançó “Boig per tu”. Més que una cançó, un
himne. Més que un himne, un senyal d’identitat de la música catalana.
 |
| Pep Sala i Carles Sabater. Font: pepsala.cat |
A més a més, aquest
“himne” català és inclosa gairebé sempre dins la música que s’emet al Camp Nou
durant l’escalfament dels jugadors del Barça (fins i tot es va intentar
utilitzar el ritme de la cançó per adaptar-la com a segon himne de l’entitat blaugrana) i també cal
recalcar que va aparèixer al final del desè capítol de la sèrie de TV3 i
Antena3, “Polseres
Vermelles”, en un complaent “homenatge” inesperat a la mítica banda. Un
clàssic que fuig de tota temporalitat i que, amb les seves múltiples reproduccions
a llocs tan diversos, interpretacions tan variades per artistes de primera
línia i versions per estrelles talentoses a nivell mundial s’ha guanyat
transcendir més enllà de Catalunya i poder ser catalogada d’universal.
Immers en molts altres projectes
Ara bé, ja des de l’etapa
amb Sau, Pep Sala ha estat vinculat a un munt de projectes paral·lels. Aprofitant
uns anys sabàtics que es van prendre com a Sau, l'any 1993 Pep Sala va fundar
Pep Sala & La Banda del Bar per tal de continuar amb les seves inquietuds
musicals, mentre Carles Sabater es va centrar en la seva carrera com actor.
Durant el primer any va editar amb la banda el disc "Fins que calgui"
i l'any 1997, "Paranys de la memòria" amb dos volums: "Històries
d'Old John" i "Mardi Gras". La seva cançó més coneguda va ser
"La balada de la banda del bar", editada en el primer àlbum l'any 1993.
Com a amant de la
música, Pep Sala no només es va centrar en els seus grups musicals sinó que ha
realitzat molts projectes musicals per televisió i ràdio. N'és un clar exemple
la composició de la sintonia "Aquest Any Cent!" l'any 1998, que posava
música al programa de TV3 que commemorava els cent anys d'existència del Futbol
Club Barcelona. Per a ràdio, va crear l'any 1999 els indicatius de COM Ràdio.
Cal destacar que ha
estat compositor i productor de bandes sonores per a pel·lícules i
curtmetratges tals com "Laia" (1995), dirigida per Jordi Frases,
"Coses que passen" (1995), "La mare s'ocupa de mi" (1996) o
"Cabell d'àngel" (2000). Aquesta faceta de compositor, va arribar al
teatre amb les obres "Canigó", "L'estació de les dàlies",
"Víctimes del deure", "Els dos germans" i "El knack";
a exposicions internacionals de pintura (el cas de American Suite); a
espectacles de dansa (Historie des coleurs) i per a muntatges de vídeo i
fotografia de Manel Esclusa.
També se sumen al
seu llistat de projectes personals, la
faceta de productor d'alguns discs de grups com ara Hernández & Fernández,
Pixamandúrries, Tancat per Defunció, I-6, Pàrking, D'Estranquis, Pau Riba,
Expreso de Bohemia, Hèctor Vila o Maria-Josep Villarroya. I de productor de
artistes com Red In o Raül Palacios, editats al seu segell, L'Indi Music. El
seu últim projecte ha estat la creació de la versió amb anglès de "Boig
per tu", l'any 2011 amb Jack Lucien.
En els últims anys el camí l'ha fet en solitari
 |
| Portada del darrer disc de Pep Sala |
Després de mort de
Carles Sabater, però, la carrera de Pep Sala no es va aturar. Només un any
després, el músic ja presentava “Nascuts en la boira”, el primer disc post-Sau
i que el va portar a realitzar prop de 50 concerts en un estiu. Des de llavors,
l’activitat en solitari ha sigut constant, tot i que des del 2009, quan va
publicar “Anatomia de la relativitat”, que no publicava temes nous.
Així doncs, el seu
nou treball era esperat per tots els seus seguidors més fidels, que ja poden
gaudir del seu treball més personal. No és casualitat doncs, que l’àlbum porti per títol PS, les seves
inicials. I és que darrera aquest treball s’amaguen 11 peces
que ajuden a entrar en el món del que un dia va ser membre de Sau, un món que
ara ha volgut fer més evident que mai “no per un tema de màrqueting ni per res
gaire reflexionat sinó perquè em venia de gust”. Així doncs, no amaga que “quan
vaig acabar el darrer disc tenia clar que havia acabat una etapa i volia
començar-ne una altra i canviar una mica el rumb, tot i que no tenia ni idea de
cap on aniria. Tenia la sensació, però, que amb els darrers discos havia seguit
una línia que volia canviar. No volia fer el mateix de sempre”.
D’aquesta manera, va començar la gestació d’un
treball que ha estat molt diferent a com ho havien estat els anteriors: “És el
disc de la meva carrera en què he treballat les lletres més jo sol. Quan vaig
començar a gravar, per exemple, em vaig tancar jo sol a l’estudi. Va ser quan
ja el tenia acabat, després de quatre o cinc mesos sol, quan vaig cridar la
banda perquè, per exemple, substituïssin la meva bateria per la d’en Micky o el
meu baix pel d’en Jordi”. El motiu és clar: “Fer un disc és un cúmul de mils o
cents de mils de decisions i cada una ho condiciona tot. Aquesta vegada he
volgut prendre jo totes les decisions.”
Una gira molt selecta
La feina no li ha permès treure disc fins
aquest desembre de 2014 –“durant aquest temps molta gent que m’anava dient
“quan faràs un disc?” i jo responia que no tenia temps. Ara bé, suposo que
també em convenia agafar una mica de distància” explica- però una operació a la
mà que el va tenir uns mesos aturat es va convertir en el millor moment per
preparar temes nous. Ara, amb les piles carregades i les noves composicions
acabades de sortir del forn, ja es prepara per encetar una gira molt selecta:
“Volem fer pocs concerts però fer-los ben fets, així que farem només uns vuit
concerts per teatres ja que també tindrem unes projeccions d’en Pol Turrents. Els
músics fem molts concerts en què t’has d’adaptar a la situació, a l’espai... i
no pots oferir sempre el que vols oferir. Ara, com que tenim molt clar què
volem oferir, hem de seleccionar molt on anem”.
"Boig per tu" interpretada en directe per Sau. Font: ifarac
No hay comentarios:
Publicar un comentario