Classes de peRIPdisme

La cita era a les tres en punt de la tarda; cinc minuts abans encara no hi havia ningú.

A escassos segons de l’hora, arriba amb pas lleuger però ferm Enric Sierra –que explicarà als alumnes de periodisme de la UAB la seva experiència digital– perquè tem estar fent tard. S’adona que només un parell de persones estan fora de la sala –buida– i desfà les passes amb cara d’incertesa.

Passen pocs segons de les tres i Enric Sierra refà les passes, ara acompanyat de l’equip docent que l’ha convidat a la UAB, i entra a la sala. Dos oients. Tres més. Un altre; i dos.

Enric Sierra explica el cas de La Vanguardia a la UAB. Foto: Roger Torres

Són ja les tres i vint i, al moment en què Enric Sierra emprèn la seva xerrada, la Sala de Juntes on hom s’ha citat només contempla 8 estudiants de periodisme. Sierra ha vingut per donar a conèixer el model que segueix La Vanguardia online, un dels pocs mitjans de premsa digital que aconsegueixen un alt nivell d’ingressos.

Enric Sierra, que és el màxim responsable de l’àrea digital, explica cofoi com La Vanguardia ha pogut crear pàgines semi-autònomes dins del web que abans eren seccions tradicionals. Les que més èxit tenen entre els internautes? Tecnología, Gente i De Moda. Tot i que la web del mitjà registra un alt número de visites, encara no n’hi ha prou com per poder implantar un model freemium amb un mur que marqui la separació entre accés gratuït i de pagament.

L’expressió alegra de Sierra, però, s’esvaeix quan exposa que les vendes de diaris en paper de La Vanguardia (i de tot el sector en general) cada cop van a menys. Tot i que encara suposen la major entrada d’ingressos per l’empresa, les vendes en quiosc ja registren menys de 70.000 unitats, per sota del número de subscriptors.

Tal faràs, tal trobaràs

És –si més no– irònic que mentre un periodista reputat parla de la davallada de lectors de diaris, una sala que podria acollir prop d’un centenar d’estudiants de periodisme (aproximadament, el número d’estudiants citats a la xerrada), només en rep 8.

Ens queixem que les classes són una merda. Porten periodistes actius a fer xerrades. De 100 alumnes, només 8 assisteixen #PeriodismeDelFutur

— Roger Torres i Liñán (@RTLbcn) January 13, 2015

Per tant, quan els grans tòtems de la comunicació afirmen que el periodisme està en crisi, no es referiran a què l’estem matant? Som conscients que, per poc que sigui, el periodisme hauria d’aixecar passions, crear tremperes i excitar les neurones que normalment tenim adormides? Doncs no, molts prefereixen seguir entestats en la crítica fàcil de “la universitat és”, “els professors són” i “al pla d’estudis falta”.

L’estem matant entre tots. Nosaltres els primers.