El país continua endavant, avançant com si res no hagués
passat; com si no s’haguessin destapat els casos de corrupció més importants de
la història, com si Jordi Pujol, Fèlix Millet, Luis Bárcenas, Iñaki Urdangarin,
Carlos Fabra, Rodrigo Rato i els que no quedarien resumits en uns simples punts
suspensius (o un etcètera) mai haguessin obert cap telenotícies.
I sembla que tots som capaços d’oblidar el que va passar
la setmana passada, i encara estem més disposats a no recordar-ho per continuar
confiant en el sistema. És en aquest sistema on un fiscal demana 19 anys i mig
de presó pel cas Nóos, acompanyats d’una multa de 3,5 milions d’euros, i
l’advocat defensor d’Urdangarin, Mario Pascual Vives, denuncia un excés de
càstig amb “sembla que sigui un delicte de sang, oi? com si fos un assassinat,
oi?". És en aquest sistema, també, on gairebé un 90% de la ciutadania es
mostra molt preocupada per la corrupció, acceptant que és un problema molt
greu, tal i com apunta l’estudi de l’OAC (Oficina Antifrau de Catalunya) a
través de 800 enquestes. Un 55% dels enquestats també pensa que els partits
polítics són corruptes, ja que aconseguir finançar-se a través de donatius
d’empreses privades o particulars no suposa una ajuda gratuïta.
Aquestes dades només fan que posar de manifest l’interès
creixent de la societat en els temes polítics que repercuteixen directament a
la vida quotidiana, situant-se al costat d’una de les màximes preocupacions
dels ciutadans: l’atur.
Ara bé, només pensarem en això al veure
els gràfics i els percentatges a la televisió, en llegir-los als diaris i, en
definitiva, només ho recordarem quan torni a passar. Mentrestant, la vida, per
tothom, segueix endavant, construint un nou oblit de l’ahir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario