Duncan Campbell guanya el Premi Turner 2014 per ‘It for others’

El cineasta britànic rep el guardó gràcies a la seva pel·lícula dedicada a l’exploració del valor dels objectes artístics a partir de quatre diferents experiències visuals. El Premi és el més prestigiós en el món artístic del Regne Unit

Barcelona. 02/12/2014. Jordi Bracons, Inés Martínez, Ferran Rigat. ‘It for others’, el llargmetratge experimental del director irlandès Duncan Campbell, rep el Premi Turner 2014, dedicat des de fa trenta anys al món artístic, és el més prestigiós del les Illes Britàniques. Se li reconeix a Campbell el seu esforç en aportar una nova visió sobre la construcció del valor i del significat.

Duncan Campbell, Premi Turner 2014 // Font: EFE

El film, de menys d’una hora de duració, explora el valor dels objectes artístics des de quatre propostes diferents. En la primera, tracta sobre la influència del colonialisme en l’art del Nord d’Àfrica (resposta clara al film de 1953 d’Alan Resnais ‘Les statues meurent aussi’). Seguidament, utilitza una companyia de ballarines per experimentar sobre la teoria econòmica de Karl Marx. La tercera proposta tracta la temàtica de l’IRA, i recull el testimoni d’un excombatent per criticar el "discurs segat i parcial que construeixen els arxius de memòria històrica". Per últim, analitza la manera en que es tracten els objectes més quotidians a través de la publicitat.

El Jurat, enamorat

No ha estat cap sorpresa el nomenament de Campbell, i és que, com la mateixa Presidenta del Jurat (Penelope Curtis) va dir, “els jutges ja tenien bastant en ment el guanyador” abans de començar a deliberar. El Jurat va qualificar l’obra de Duncan Campbell de “irresistible, ambiciosa i complexa que mereix ser vista en repetides ocasions”.

Tampoc troba sorprenent que ‘It for others’ sigui la guanyadora la crítica d’art Laura Cumming, que assegurava que “no hi havia cap altre guanyador obvi”, i es desfeia en elogis cap a l’obra de Campbell.

El premi, dotat amb 25.000 lliures (uns 31.000 euros), és per a l’irlandès “un gran impuls, i marca una gran diferència”. El cineasta es va mostrar eufòric i va afirmar estar en una situació “surrealista, ja que per a ell “només estar entre els nominats era un orgull”. Per al Jurat, veure la seva obra va suposar una experiència encara millor.