La Universitat Autònoma de Barcelona acull el Primer Fòrum per al Diàleg Intercultural

28/11/14 Barcelona. Jordi Bracons, Inés Martínez i Ferran Rigat.- El passat dimarts, 25 de novembre, es va celebrar a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Primer Fòrum per al Diàleg Intercultural on es va debatre sobre els desafiaments de l’educació i la comunicació en el context actual. El fòrum va comptar amb representants de més de 15 països i amb el Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB.

La jornada, que va començar a les 10h del matí i es va perllongar fins les 14h del migdia, es va dividir en dues sessions; durant la primera sessió els ponents dels diferents països van tenir temps per exposar les seves pròpies especificitats al voltant de la comunicació i l'educació i en la segona sessió, es va dur a terme un debat per contribuir a millorar aquest àmbit i per l’elaboració d’unes conclusions.

Portada del Primer Fòrum per al diàleg intercultural. Font oficial

Les intervencions més destacades

El professor Gabriel Jaraba, expert en el sector de la comunicació i moderador durant la jornada, va insistir en veure la part optimista de l'educomunicació al món. Per Jaraba “totes les societats consideren que l’educació és un bé positiu en el que han d’invertir, un bé desitjable i col·lectiu del que ningú creu que es pugui prescindir i, que l’intent per part de totes les societats en complir les polítiques en educació és un bon punt de convergència cap a un futur millor”.

Per contra, els representants dels diferents països durant el fòrum es van mantenir en un to més pessimista i de denúncia. Un exemple és Gretel Rafulus, la ponent de Cuba, qui va posar èmfasi en la funció social dels comunicadors i va fer reflexionar sobre conceptes com la llibertat d’expressió i l’objectivitat periodística. Es va preguntar si aquests conceptes s’havien buidat de significat al llarg del temps. També va subratllar l'esquerda comunicativa de l’actualitat entorn a l’accés a la informació que suposen les noves tecnologies, introduint termes com inforics i infopobres a conseqüència de les crisis econòmiques actuals.

Amb un punt de vista molt similar al de Rafulus, hi ha Ricardo Carniel, ponent de Brasil, qui va incidir en un concepte clau, “la democratització en tots els nivells”. Pel professor l’accés a la informació, a l’educació, a les institucions públiques són accions que democratitzen la societat. Els nous mitjans apareguts arran d’Internet ajuden a l’equitat, però si no s’ajuda en l’accessibilitat no es solucionarà mai el problema de la desigualtat; “la qüestió és democratitzar”.

Destaquem també la intervenció d’Antonio Matriere, pontent d’Itàlia, qui va sentenciar amb aquesta frase a l’optimisme al voltant de la tecnologia: “La tecnologia sovint és vista com una panacea que pot salvar el món, però no és així de simple”. Matriere creu que és més important el contingut i la qualitat dels productes periodístics que s’ofereixen que no l’accés a aquests.

En sintonia amb Matriere, la representant de Xina, Ling Tang, va subratllar que “l’alfabetització és l’única manera per trencar amb el desequilibri entre les classes socials” i que tal com diu un vell proverbi xinès “l’educació no és només donar el peix, sinó també ensenyar a com pescar”.

Conclusions: La declaració final i la voluntat del fòrum de debat

Les conclusions van despertar un bri d’optimisme destacant que la tecnologia junt amb un esforç dels professionals de la comunicació són el futur de l'educomunicació, tot i que com apuntava Gretel Rafulus realment s’ha d’actuar de forma col·lectiva a partir d’un sistema internacional que es comprometi amb l’eradicació de la desigualtat. En aquest sentit, Eduardo Pinilla, ponent de Xile, va matissar que aquesta activitat internacional ha d'ésser sempre independent del poder. 

Principals preocupacions compartides durant les ponències dels països participants al Fòrum.
 Font: Jordi Bracons.

 

El mateix ponent xilè va afirmar que “des de l’escola s’ha d’ensenyar a interpretar i llegir notícies”, una sentència a la que gairebé tots els membres de la taula van estar d’acord, com també va haver acord amb la idea que l'escletxa tecnològica existent es pot combatre amb noves polítiques tecnològiques, ja que és un instrument amb molt potencial per combatre la desigualtat.

La taula rodona ha obert un espai de debat que vol seguir-se any rere any, però per no esperar tant temps s’han proposat més conferències i fòrums per no cesar en el treball d'aquest àmbit. Primerament, es començarà amb la creació d’una pàgina web o comunitat interactiva generada des de la mateixa universitat per denunciar els possibles abusos o falta de drets. En aquest espai web es penjaran la declaració final de la taula d’enguany amb una anàlisi de la situació i un llibre obert on es penjaran vídeos i presentacions dels ponents apropant les seves idees al públic.

“Aquest debat ha sigut una panoràmica de la situació actual de la edu-comunicació, però encara queda molt per fer”. José Manuel Pérez Tornero