Josep Maria Bachs tanca la paradeta

Mor el periodista Josep Maria Bachs als 70 anys per una malaltia de llarga durada

Barcelona. 20/11/2014. Jordi Bracons, Inés Martínez i Ferran Rigat.- El periodista Josep Maria Bachs va morir aquest diumenge (16 de novembre) víctima d’un càncer. Conegut popularment com el “Senyoret Bachs”, va tenir una llarga trajectòria professional als mitjans audiovisuals, essent conductor de nombrosos programes de televisió i de ràdio. Va saber fer-se un forat al món de la comunicació i és per això que més de 300 persones el van voler acompanyar en el seu funeral al tanatori de Les Corts (Barcelona) el dia 18 novembre. Personalitats com Àngel Casas, director de Barcelona Televisió i amic personal de Bachs, han manifestat la seva estima cap a ell a través de programes informatius i altres mitjans. Casas, amb un to molt emotiu, va fer referència a la mort del periodista com "la mort d’un mite de la comunicació del país" i com “una de les persones que es va inventar la ràdio moderna”. 

Trajectòria de Bachs als mitjans. Font: Inés Martínez i Ferran Rigat

Primera etapa: L'inici radiofònic

Nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1944, a l’edat dels 13 Bachs va ingressar a una escola de ràdio. Un cop finalitzats els estudis de periodisme, el primer mitjà on va treballar va ser a Radio Juventud, durant els anys 60. Allà va tenir les seves primeres vivències en el món de la comunicació, es va treure la por i es va acabar de formar com a professional.

Un dels programes en els quals va participar dins de Radio Juventud va ser El Sacapuntas, una parodia sobre política i, a vegades esports, que s’emetia els anys 80. El programa de to burlesc animava els dissabtes pel matí amb imitacions i esquetxs molt similars als que actualment podem gaudir a TV3 amb Polònia. El mateix Josep Maria Bachs, acompanyat de Josep Maria Pallardó i Jordi Estadella, imitaven i ridiculitzaven a Adolfo Suárez, Jordi Pujol, Fraga o Kubala i aquests tres presentadors es van convertir en els precursors de la farsa política gràcies a aquest programa. 

Segona etapa: Primers passos en la televisió i el descobriment de TV3

Més tard, RTVE de Catalunya es tornaria la seva casa durant 10 anys. En aquest període Josep Maria Bachs va treballar en telenotícies i feines molt més “serioses”. Però amb l’arribada de TV3, va començar a col·laborar en programes d’entreteniment com Tres i l’astròleg (1984) i un any després va passar a dirigir Filiprim (1985-1989), programa amb el qual va adquirir molta popularitat i rebé el premi TP d’or al millor comunicador. En aquest programa va popularitzar la frase de “tanquem la paradeta”.

Més tard també protagonitzaria programes com Dicciopinta, 2/4 de Bachs,  10 del 3 o  La Parada.

Tercera etapa: Entre la televisió i la ràdio

El 1993, Bachs va ser escollit per substituir a Jordi Estadella al mític programa Un, dos, tres... Responda otra vez de TVE, però no va durar gaire temps allunyat de TV3, ja que tres anys després va tornar a la cadena catalana amb programes com Ara va de riure (1996), Si l’encerto, l’endevino (1997) i A+a+ (2003). Després d'A+a+, Bachs va decidir centrar-se en programes radiofònics a Catalunya Ràdio i Ràdio 4. 

L’any 2001 el periodista es va atrevir a escriure el seu primer llibre, anomenat Un home indefinit, una novel·la molt fresca i original que tractava sobre els programes de teleescombreries. El setembre del 2006 va començar a col·laborar al programa de RAC 1 La primera pedra amb la secció Senyor Bachs, què passa?. A l’abril de 2008 va tornar a la televisió acceptant la petició del seu amic Àngel Casas, director de Barcelona Televisió, amb el magazine matinal Connexió Barcelona. Aquest va ser el seu darrer treball als mitjans de comunicació i el seu característic comiat del sector.

Bachs: Un referent 

Josep Maria Bachs va ser un professional respectat dins del sector periodístic. La seva feina innovadora ha reportat que altres professionals com Àngel Casas considerin que “Bachs es va inventar la ràdio”, com va dir a Catalunya Radio el dia després de la seva mort. A més, es va convertir en inspiració per les noves generacions de periodistes com per exemple pel crític de cinema Toni Vall. “Era un comunicador de cap a peus, que treballava amb la sempre suggestiva matèria prima de l'humor”, afirma Vall.

Joan Salvat, presentador del programa Sense Ficció i director de 60 minuts (ambdós de TV3), explica que “ha estat un personatge molt estimat dins de Televisió de Catalunya. Era capaç de contagiar el seu bon humor a tot el personal”. Per a Jaume Pujol, treballador de la casa que havia treballat amb Bachs a Filiprim, la seva pèrdua “és una tristesa enorme. Com a conductor de programa era molt bo: aconseguia connectar ràpidament amb públic i concursants, fent que regnés un gran ambient durant les gravacions”. 

Més enllà de les paraules de professionals de la televisió, hem volgut copsar l’opinió d’estudiants de periodisme, per saber el grau de coneixement que tenien de la persona i també de la seva carrera professional. Per a Andrés Soto ha estat “un gran professional que ha marxat massa aviat”. Jaume Naveira creu que “es troben a faltar presentadors com Bachs avui en dia”, i Xavier Rodríguez afirma que “el seu llegat perdura avui dia a programes de TV3 com El Gran Dictat, cosa que s’agraeix molt perquè es tracta de formats televisius molt i molt entretinguts”.