La República Hel·lènica torna a ser centre de debat a Europa, ja que la seva situació financera continua feble i podria necessitar un tercer rescat
Barcelona. 07/11/2014. Jordi Bracons, Inés Martínez, Ferran Rigat, Roger Torres. Des que l’any 2008 va esclatar la crisi mundial més ferotge des del crac del 29, Grècia ha hagut de ser rescatada en dues ocasions i, durant aquesta setmana, l’Eurogrup discuteix la possibilitat d’emetre un nou paquet d’ajuts pel país mediterrani. El tercer rescat no seria necessari si Grècia fos capaç de sortir de la situació de crisi de manera neta (és a dir, tornant a un ritme econòmic normal com va passar amb Portugal o Espanya), però des de Brussel·les es veu poc provable un escenari així. En total, Grècia ja acumula més de 240.000 milions d’euros injectats per Europa.
D’on venim?
La impossibilitat de Grècia per fer front a les seves despeses i deutes va dur el país a buscar solucions per aconseguir liquiditat ràpida: l’emissió de deute i lletres de l’estat. Fins a l’actualitat, el país de l’est del Mediterrani ha col·locat més de 96.000 milions d’euros de deute i tot apunta que n’haurà de continuar col·locant més els propers mesos. Això és conseqüència de l’estructura del deute grec, que ha estat pensada per cobrir necessitats a curt termini sense tenir en compte com i quan es farà efectiu el retorn dels interessos. Amb aquest teló de fons, l’Eurogrup ha centrat la seva reunió mensual (que s’ha dut a terme la primera setmana de novembre) en com la Unió Europea haurà d’actuar en l’emissió d’un tercer rescat a Grècia perquè el país pugui acabar sortint de la crisi.
En declaracions a aquest blog, l'economista Xavier Segura, soci de la consultora Tracis, explica que la principal causa de la situació econòmica grega són "les deficiències del pla d'ajustament que va dissenyar la Troika" ja que, segons la seva opinió, "es va subestimar de manera molt important els efectes contractius de la seva aplicació". Segura també explica que la UE "no estava preparada per afrontar una situació així, i el procés de negociació dels pressupostos per afrontar rescats va accentuar les diferències entre els països del Nord i els del Sud". No obstant, l'economista assegura que, avui dia, "la UE es troba en bones condicions per afrontar crisis financeres".
-La reducció del planter sanitari: “La corrupció del país, que es deriva del sistema capitalista, acaba per beneficiar el discurs del desmantellament i la privatització de la sanitat.”
Si amb el tercer rescat europeu Grècia no aconsegueix redreçar la situació, tal i com apunta Raoul Ruparel, la República Hel·lènica podria fer fallida definitivament i arrossegaria amb ella bona part de l'estabilitat de l'Eurozona. Tanmateix, la petjada de la crisi ha calat fons no només en l'àmbit econòmic, sinó que la ciutadania ha resultat la pitjor parada. Grècia va registrar 3.124 suïcidis entre el 2009 i el 2012 a causa de la crisi i l'atur ha arribat a puntes del 27,6% de la població. Aquest tercer rescat pot suposar el punt i final a un dels pitjors episodis de la història de Grècia.
|
| Cronologia de la crisi grega. Font: Roger Torres |
Tal i com es pot escoltar a la cronologia de la crisi grega, la desestabilitat econòmica també ha resultat en un profund procés de retallades i reestructuració de la despesa pública. Prop de 20.000 funcionaris van ser acomiadats, es va tancar la televisió pública ERT (que, 11 mesos després, torna a obrir sota el nom de Nerit i amb un terç de la plantilla anterior), empreses públiques com Olympic Air van ser venudes i es van començar a perseguir les estafes i els defraudadors de l’estat. L’octubre del 2011, el govern hel·lènic va calcular que 15.000 contribuents van defraudar 37.000 milions d’euros en impostos.
L'anàlisi dels experts
En declaracions a aquest blog, l'economista Xavier Segura, soci de la consultora Tracis, explica que la principal causa de la situació econòmica grega són "les deficiències del pla d'ajustament que va dissenyar la Troika" ja que, segons la seva opinió, "es va subestimar de manera molt important els efectes contractius de la seva aplicació". Segura també explica que la UE "no estava preparada per afrontar una situació així, i el procés de negociació dels pressupostos per afrontar rescats va accentuar les diferències entre els països del Nord i els del Sud". No obstant, l'economista assegura que, avui dia, "la UE es troba en bones condicions per afrontar crisis financeres".
Altres experts de l'àmbit internacional es mostren crítics amb les polítiques financeres de la Unió Europea i asseguren que el cas de Grècia serveix per il·lustrar les deficiències de l’Eurozona i la necessitat de fer canvis estructurals. La massiva atenció que esta rebent Grècia es deu a la inseguretat sobre el futur pròxim de la zona Euro que, segons explica Raoul Ruparel, "no trigarà gaire a trencar-se".
Amelie Kutter, economista alemany, assenyala que "la possibilitat de contagi de la crisi grega ha estat el motiu de justificació per a l'aplicació de l'austeritat en tota la zona euro. Gràcies a aquesta crisi s’han revelat els erros sistèmics de la UEM i s’ha suggerit un aprofundiment en la integració econòmica”. En aquesta mateixa direcció opina Costas Lapavistas, professor d'economia a la Universitat de Londres, que assenyala que “la crisi dels països perifèrics, com Grècia o Portugal, són un reflex de les profundes deficiències de l’Eurozona”.
De crisi financera a crisi social
La consigna “sacrificis dels de sota per rescatar els de dalt” firmada per la troika no va agradar gens als sectors més humils de la societat grega. L’1 de maig del 2010 va suposar una data clau pels ciutadans grecs a causa de les revoltes que es van dur a terme en contra de les altes esferes. Les ciutats d'Atenes i Salònica van ser els epicentres de les manifestacions ideades pels partits d’esquerres, anarquistes i els sindicats obrers.
Les revoltes no van cessar i el dia 5 del mateix mes de maig es va escriure un nou capítol en què la violència era la protagonista. Entre els aldarulls causats a una manifestació, la delegació del Banc Marfin al carrer Stadiou d'Atenes va rebre atacts de manifestants que van llançar còctels molotovs i que van causar dos ferits i tres morts. La carta d'un empleat del Banc Marfin que va viure els esdeveniments en primera persona, explica com de dura va ser la jornada.
 |
| Manifestació del 5 de maig de 2010 a Atenes. Foto: Associated Press |
Altres dates que van mostrar el malestar generat per la crisi a Grècia són els dies 28 i 29 de juny del 2011. El primer, milers de manifestants van reunir-se davant del Parlament, a la plaça del Syntagma, on es van registrar diversos ferits a causa de l'enfrontament entre policies i protestants. El motiu de la manifestació era que dins del Parlament es debatien les retallades pressupostàries exigides per les autoritats de la UE. L’endemà, dia en què els diputats passaven a votar les retallades, les revoltes van empitjorar: els manifestants van intentar incendiar el Ministeri de Finances.
La rebel·lió destapava la realitat de les mesures financeres: retallades en sanitat, educació i pensions; totes elles mesures que transportaven a les famílies gregues cap a la precarietat per recuperar la banca. Les conseqüències al dia a dia deixen clara la situació agònica de les famílies, tal i com va publicar un militant llibertari de Grècia:
-Consum diari: “Ho veiem en coses bàsiques com en els supermercats on aquests han deixat de vendre productes de marca, ja que ningú compra i la gent consumeix les marques més barates".
-Accés a l’habitatge: “La mentalitat tradicional és la de comprar una casa en propietat. Ara s’intenta vendre les cases per treure diners però no hi ha qui compri. Els bancs no concedeixen préstecs entre altres coses perquè un de cada quatre no es paga”.
-Subsidis per acomiadament: “Es cobra un subsidi de 360 euros havent traballat un mínim de 4 mesos, una quantitat escassa per al nivell de vida".
-La feina del professorat: “Els professors han de complir un mínim de 18 hores setmanals però la realitat és que només se fan 1 o 2 hores a la setmana en els instituts. Per completar les hores, els professors deuen donar classes en varies escoles però en els pobles i sobretot en les illes de difícil accés".
Cap on anem?
Si amb el tercer rescat europeu Grècia no aconsegueix redreçar la situació, tal i com apunta Raoul Ruparel, la República Hel·lènica podria fer fallida definitivament i arrossegaria amb ella bona part de l'estabilitat de l'Eurozona. Tanmateix, la petjada de la crisi ha calat fons no només en l'àmbit econòmic, sinó que la ciutadania ha resultat la pitjor parada. Grècia va registrar 3.124 suïcidis entre el 2009 i el 2012 a causa de la crisi i l'atur ha arribat a puntes del 27,6% de la població. Aquest tercer rescat pot suposar el punt i final a un dels pitjors episodis de la història de Grècia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario