Barcelona. 7/11/14. Pau Planas, Helena Sánchez, Marina Solà i Norma Vila.- El passat dimarts 4 de novembre el Tribunal Constitucional va suspendre, per unanimitat, el procés participatiu sobiranista a Catalunya convocat pel proper diumenge 9 de novembre. Els dotze magistrats del TC van advertir al president Artur Mas que s’impugnarien tots els actes relacionats amb la consulta i la seva preparació que no fossin aturats. Els magistrats van resoldre el ple amb aquesta sentència insistint en què, segons la Constitució Espanyola, només el govern central té la potestat de convocar un referèndum. Tot i que només han passat tres dies des que es va anunciar aquesta suspensió per part del TC, diversos debats -tant polítics com socials i jurídics- s’han obert, guanyant encara més poder mediàtic en el dia a dia de la societat catalana.
Tribunal Constitucional. Foto: ACN
L’article 161.2 de la Constitució, utilitzat per dur a terme aquesta suspensió, implica que en aquest tipus de procediments la consulta quedi immediatament aturada amb aquest simple tràmit, sense necessitat de fer consideracions jurídiques de fons. És un mer automatisme, de la mateixa manera que el 29 de setembre es va suspendre la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria que va signar el president de la Generalitat.
Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, ha advertit que “l’Estat té totes les armes del seu costat” i que “a partir d’ara entra en joc el codi penal i ara és el torn de la fiscalia”. L’aplicació del codi penal apareixeria en el moment en què el govern català desobeís les ordres al mandat exprés del TC. La tesi que sosté el govern central sobre l’actuació de la Generalitat de Catalunya és que el govern català està cometent frau de llei. El catedràtic de dret processal també corrobora que jurídicament hi ha base per interpretar aquest frau de llei per part de la Generalitat.
L’Assemblea Nacional Catalana també ha tingut un paper molt important en el procés sobiranista. Així com el Govern afirma que, tot i la prohibició del TC es continua amb els preparatius per poder votar el proper 9 de novembre, Jaume Marfany, vicepresident de l’ANC, explica que “per nosaltres la prohibició del TC no ha variat res, hem continuat amb la campanya [Ara és l’hora] i en la mateixa línia”. L’ANC fa mesos que treballa amb el lema “Votarem” i això és el que afirmen que els ciutadans que vulguin podran fer. A més, Marfany no pensa que la prohibició hagi sigut un terrabastall pel procés ja que molta gent indecisa, comenta, li ha dit que "anirà a votar per democràcia i llibertat d’expressió. La gent ja ha dit prou a les prohibicions de l’estat espanyol i del seu aliat, que és el TC”.
Quin paper jugaran els Mossos?
En aquest context, però, es preveu que serà clau el paper dels Mossos d'Esquadra. I és que si des d'algun dels jutjats dels 49 partits judicials de Catalunya es dictés ordre de retirada de les urnes, serien ells qui haurien de procedir a retirar-les. En aquest cas, a més, la decisió no passaria per cap instància política ja que els Mossos tenen el deure d'obeir els dictats judicials sense necessitat que ho determini el comandament polític. Així doncs, el mateix Marfany reconeix que "si hi ha una ordre judicial els Mossos hauran d’obeir i això el poble de Catalunya ho ha d’entendre. Malgrat les opinions particulars que tinguin, és un cos militaritzat i judicial, per tant, si els hi manen hauran d’obeir". Ara bé, segons el seu parer, el paper de l'Estat es limitarà a "intentar que la gent agafi por i no vagi a votar, si bé és cert que, com a estat que és, pot fer el que vulgui". També vol llançar un advertiment: "l'Estat ha de vigilar molt amb les accions que porta a terme, perquè tenim observadors internacionals i premsa de tots els països. Segons quina actitud prengui els pot sortir molt car internacionalment".
|
| Tribunal Constitucional. Foto: ACN |
L’article 161.2 de la Constitució, utilitzat per dur a terme aquesta suspensió, implica que en aquest tipus de procediments la consulta quedi immediatament aturada amb aquest simple tràmit, sense necessitat de fer consideracions jurídiques de fons. És un mer automatisme, de la mateixa manera que el 29 de setembre es va suspendre la llei de consultes del Parlament i el decret de convocatòria que va signar el president de la Generalitat.
Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona, ha advertit que “l’Estat té totes les armes del seu costat” i que “a partir d’ara entra en joc el codi penal i ara és el torn de la fiscalia”. L’aplicació del codi penal apareixeria en el moment en què el govern català desobeís les ordres al mandat exprés del TC. La tesi que sosté el govern central sobre l’actuació de la Generalitat de Catalunya és que el govern català està cometent frau de llei. El catedràtic de dret processal també corrobora que jurídicament hi ha base per interpretar aquest frau de llei per part de la Generalitat.
L’Assemblea Nacional Catalana també ha tingut un paper molt important en el procés sobiranista. Així com el Govern afirma que, tot i la prohibició del TC es continua amb els preparatius per poder votar el proper 9 de novembre, Jaume Marfany, vicepresident de l’ANC, explica que “per nosaltres la prohibició del TC no ha variat res, hem continuat amb la campanya [Ara és l’hora] i en la mateixa línia”. L’ANC fa mesos que treballa amb el lema “Votarem” i això és el que afirmen que els ciutadans que vulguin podran fer. A més, Marfany no pensa que la prohibició hagi sigut un terrabastall pel procés ja que molta gent indecisa, comenta, li ha dit que "anirà a votar per democràcia i llibertat d’expressió. La gent ja ha dit prou a les prohibicions de l’estat espanyol i del seu aliat, que és el TC”.
En aquest context, però, es preveu que serà clau el paper dels Mossos d'Esquadra. I és que si des d'algun dels jutjats dels 49 partits judicials de Catalunya es dictés ordre de retirada de les urnes, serien ells qui haurien de procedir a retirar-les. En aquest cas, a més, la decisió no passaria per cap instància política ja que els Mossos tenen el deure d'obeir els dictats judicials sense necessitat que ho determini el comandament polític. Així doncs, el mateix Marfany reconeix que "si hi ha una ordre judicial els Mossos hauran d’obeir i això el poble de Catalunya ho ha d’entendre. Malgrat les opinions particulars que tinguin, és un cos militaritzat i judicial, per tant, si els hi manen hauran d’obeir". Ara bé, segons el seu parer, el paper de l'Estat es limitarà a "intentar que la gent agafi por i no vagi a votar, si bé és cert que, com a estat que és, pot fer el que vulgui". També vol llançar un advertiment: "l'Estat ha de vigilar molt amb les accions que porta a terme, perquè tenim observadors internacionals i premsa de tots els països. Segons quina actitud prengui els pot sortir molt car internacionalment".
I és que l'interès del procés més enllà de les fronteres catalanes o espanyoles s'ha disparat en els darrers dies: "Diumenge, l'ull del món estarà posat sobre Catalunya i nosaltres haurem de demostrar aquesta mobilització radicalment democràtica i pacífica per exercir el nostre dret a decidir", explica el vicepresident de l'ANC. Segons les dades de les quals disposen, el nombre de periodistes internacionals presents el dia de la consulta serà de 600, "i d'aquí a diumenge aquest número encara creixerà", explica. Els observadors internacionals "oficials" seran una trentena, als que cal sumar-hi "tots aquells observadors internacionals no oficials però que han estat convidats per diferents entitats i que vindran a ajudar i a difondre les imatges del que passi el 9 de novembre". La premsa internacional ja ha començat a desembarcar a Catalunya i un periodista noruec afirma que "és el primer cop que vinc, fins ara havia estat cobrint aquest procés per ràdio des del meu país". Sap que, als països nòrdics, el coneixement sobre el procés català "no és gaire elevat", però assegura que "des dels últims dies els mitjans ja s'hi han fixat i és molt important per nosaltres poder informar de les minories europees que demanen els seus drets, igual que és molt interessant veure com els catalans s'han mobilitzat per demanar la seva llibertat".
Per altra banda, després de la suspensió del nou 9N, la Generalitat ha tornat a canviar l’anunci de televisió d’acord amb el tràmit presentat davant el Suprem apel·lant que la decisió de la Moncloa d’impugnar el nou 9N vulnerava els drets fonamentals. D’aquesta manera, doncs, l’anunci de televisió que des d’aquesta setmana s’està retransmetent per televisió fa un crida directa a poder exercir el dret de llibertat d’expressió i participació que especifica la Declaració Universal dels Drets Humans.
Vídeo promocional de la campanya. Font: Govern Genaralitat Catalunya
La ciutadania, peça clau
Un altre pilar fonamental pel procés ha sigut la ciutadania, que tampoc s’ha quedat de braços plegats. Ja porten moltes setmanes amb mobilitzacions engegades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural en motiu de la campanya Ara és l’hora.
La suspensió del primer 9N va portar una reacció immediata. Des d’Ara és l’hora es va fer una crida per fer concentracions a les places dels ajuntaments de cada poble amb el clam unànime de “Volem votar”. Seguidament en van venir molts d’altres com l’acte amb el lema “#paisgroc”. Aquesta va ser una mobilització engegada a principis d’octubre però que encara ara s’està duent a terme: vestir de groc tots els llocs possibles ja que aquest és el color que identifica aquesta campanya. Vic és un dels exemples i Montse Codina, una de les participants a embolcallar o penjar banderes grogues per la ciutat afirma que “d’aquesta manera demostrem que els catalans som capaços de fer el que ens proposem. Ja ho vam fer amb la Via catalana el 2013 i la d’aquest any, però també podem vestir una ciutat de groc”. I és que Vic, la capital d’Osona i potser un dels llocs amb més sentiment independentista de Catalunya, ha embolcallat algunes de les escultures més significatives de la ciutat com són el Merme de la Plaça Major o l’Estudiant de la Plaça de l’Estudiant.
Una de les darreres campanyes és la Marató 9N, on milers de voluntaris realitzen trucades per animar a la participació de la gent. Durant els primers dos dies de funcionament, la campanya va realitzar més de mig milió de trucades amb la intenció d'"informar del procés i del col·legi on els toca votar", tal com explica Jaume Marfany. "És molt emotiu veure com gent gran sense accés a internet t'agraeix que els informis i t'explica que votarà sí i sí", comenta una de les voluntàries que telefona des de la seu central d'Òmnium. En Josep Romero és un altre d'aquests voluntaris. Explica orgullós que diumenge anirà a votar a Barcelona, "al col·legi que em pertoca segons el DNI" i ensenya amb il·lusió les seves estadístiques: "He realitzat 173 trucades; d'aquestes en 54 em van demanar informació sobre on votar, en 37 les persones ja tenien tota la informació, 29 em van dir que no els interessava i 13 que no els seria possible votar, en la resta saltava el contestador". Això sí, "fins i tot la gent que diu que no ho fa amablement, generalment no hi ha cap actitud ofensiva", remarca.
La mobilització social doncs, ha estat la clau pel procés, tant per engegar-lo com per continuar-lo tirant endavant tot i les traves que el Govern Espanyol hi ha posat.
Fotografies de les accions d'"Ara és l'hora" Font: Marina Solà
Vídeo promocional de la campanya. Font: Govern Genaralitat Catalunya
La ciutadania, peça clau
Un altre pilar fonamental pel procés ha sigut la ciutadania, que tampoc s’ha quedat de braços plegats. Ja porten moltes setmanes amb mobilitzacions engegades per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural en motiu de la campanya Ara és l’hora.
La suspensió del primer 9N va portar una reacció immediata. Des d’Ara és l’hora es va fer una crida per fer concentracions a les places dels ajuntaments de cada poble amb el clam unànime de “Volem votar”. Seguidament en van venir molts d’altres com l’acte amb el lema “#paisgroc”. Aquesta va ser una mobilització engegada a principis d’octubre però que encara ara s’està duent a terme: vestir de groc tots els llocs possibles ja que aquest és el color que identifica aquesta campanya. Vic és un dels exemples i Montse Codina, una de les participants a embolcallar o penjar banderes grogues per la ciutat afirma que “d’aquesta manera demostrem que els catalans som capaços de fer el que ens proposem. Ja ho vam fer amb la Via catalana el 2013 i la d’aquest any, però també podem vestir una ciutat de groc”. I és que Vic, la capital d’Osona i potser un dels llocs amb més sentiment independentista de Catalunya, ha embolcallat algunes de les escultures més significatives de la ciutat com són el Merme de la Plaça Major o l’Estudiant de la Plaça de l’Estudiant.
Una de les darreres campanyes és la Marató 9N, on milers de voluntaris realitzen trucades per animar a la participació de la gent. Durant els primers dos dies de funcionament, la campanya va realitzar més de mig milió de trucades amb la intenció d'"informar del procés i del col·legi on els toca votar", tal com explica Jaume Marfany. "És molt emotiu veure com gent gran sense accés a internet t'agraeix que els informis i t'explica que votarà sí i sí", comenta una de les voluntàries que telefona des de la seu central d'Òmnium. En Josep Romero és un altre d'aquests voluntaris. Explica orgullós que diumenge anirà a votar a Barcelona, "al col·legi que em pertoca segons el DNI" i ensenya amb il·lusió les seves estadístiques: "He realitzat 173 trucades; d'aquestes en 54 em van demanar informació sobre on votar, en 37 les persones ja tenien tota la informació, 29 em van dir que no els interessava i 13 que no els seria possible votar, en la resta saltava el contestador". Això sí, "fins i tot la gent que diu que no ho fa amablement, generalment no hi ha cap actitud ofensiva", remarca.
La mobilització social doncs, ha estat la clau pel procés, tant per engegar-lo com per continuar-lo tirant endavant tot i les traves que el Govern Espanyol hi ha posat.
Fotografies de les accions d'"Ara és l'hora" Font: Marina Solà
No hay comentarios:
Publicar un comentario