Pressupostos Generals de l'Estat 2015: els de la recuperació?

Barcelona. 14/11/2014. Jordi Bracons, Inés Martínez, Ferran Rigat i Roger Torres.- Aquest dijous, 13 de novembre, el Congrés dels Diputats ha aprovat els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any que ve, uns pressupostos “esperançadors” en paraules del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Malgrat créixer respecte els pressupostos anteriors, la conjuntura econòmica d’Espanya no fa pensar que, com diu el ministre, hagin de ser els PGE de la recuperació.

Mirada enrere

Per poder avaluar de manera curosa els pressupostos de l’any que ve és imprescindible comparar-los amb els que es van aprovar per enguany. Tal i com es pot veure a continuació, la xifra total augmenta al voltant de 16.800 milions d’euros; tot i així, la majoria de partides de despesa es mantenen igual o, fins i tot, es redueixen.

Create Infographics

Comparació dels PGE per partides i anys (2014-2015). Font: Roger Torres

A més a més, segons la doctora i investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona, Mercè Costa, l’augment pressupostari depèn d’una reforma fiscal encara no aprovada, de manera que l’increment dels ingressos que preveuen els PGE per l’any que ve (en matèria d’IRPF) és incert.

El considerable augment de la despesal total dels PGE es deu, bàsciament, a l’ascens del deute públic, una partida que, segons Costa, durant els propers anys anirà pujant a causa dels crèdits que l’estat ha de tornar en forma d’interessos. Cal tenir en compte que la despesa en deute públic augmenta 22.500 milions d’euros entre el 2014 i el 2015, mentre que el total dels PGE només puja en 16.800 milions.

Creixement pressupostari real?

Tal i com seria desitjable en un estat del benestar, les partides pressupostàries on s’hauria d’augmentar la inversió any rere any són les de caire socialment beneficiós com l’educació, la sanitat o la investigació. A Espanya, però, amb el pretext de la crisi s’està configurant una tendència a la infravaloració d’aquests factors. A continuació podem comparar l’evolució entre els PGE de l’any 2007 (quan va esclatar la crisi) i els del 2015: mentre el valor total es manté relativament constant a l’alça, l’educació, l’I+D+i i la sanitat veuen reduïdes les seves inversions. Per fer-ho, cal igualar el nivell del 2007 a un índex 100, de manera que les variacions siguin comparables.

Comparació (2007-2015) del total de PGE i de les partides socials igualades a índex 2007=100. Font: Roger Torres

El descuit en aquests i altres àmbits d’inversió ha dut a què els PGE del 2015 hagin estat aprovats només amb els vots favorables del Partit Popular i Unió del Poble Navarrès.

El procés d'aprovació dels PGE

Després de tres dies de votacions (del dimarts 11 al dijous 13 de novembre), el Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat el projecte de llei de PGE pel 2015. Durant aquestes jornades el Congrés ha estat discutint més de 4.000 esmenes presentades pels grups de l’oposició. El PSOE ha sigut el partit més actiu en aquest sentit, ja que ha proposat un total de 1.300 esmenes, seguit d’Izquierda Plural, amb 862, de CiU amb 644 i d’ERC amb 374.

Els populars han rebutjat pràcticament totes les propostes de canvi de l’oposició, ja que del total d’esmenes presentades només s’han acceptat sis, i cinc d’aquestes s’han acceptat per un error dels populars durant la votació. Les esmenes aprovades per equivocació estan relacionades amb les beques pels estudiants, les pensions de dependència i les inversions en comunitats autònomes. Pel que fa a l'única esmena aprovada voluntàriament, es tracta d’un pacte del PP amb PNB i CiU referent a les bonificacions de les taxes de Gas Natural.

La gran quantitat d’esmenes presentades pels grups parlamentaris de l’oposició coincidien en la creença que els pressupostos d’enguany estan basats en una projecció errada i falsa de la recuperació econòmica, ja que aquesta no ha arribat a la majoria dels ciutadans.

Calendari de tramitació dels PGE. Font: Inés Martínez

El proper pas que hauran de seguir els PGE per a ser aprovats definitivament serà la ratificació del Senat.

Els PGE dins del marc econòmic

Des del Govern central es repeteix la mateixa frase: Espanya està sortint de la crisi. Sona encoratjador però, és certa aquesta afirmació?

Fins fa ben poc, el Govern del PP s'ha recolzat en les previsions de la Unió Europea per fonamentar la seva tesi. Ara bé, la Comissió Europea (CE) ha rebaixat les expectatives de creixement d’Espanya per l’any 2015 amb un 1,7% del PIB, quatre punts per sota del 2,1% que s’esperava a mitjans d’any.

Tanmateix, el Ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, ha repetit nombroses ocasions que les retallades ja no són necessàries perquè el més complicat ja ha passat i que els Pressupostos de 2015 seran "més esperançadors". No obstant, el deute públic espanyol suma ja el 96% del PIB total espanyol i està previst que segueixi creixent fins arribar, probablement, al 100% del PIB.

2015: cap recuperació

Els números parlen per sí mateixos i, per més que incrementin els PGE, és fàcil veure que Espanya no ha millorat el seu nivell de vida. Amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya o les xifres de la Seguretat Social a la mà podem adornar-nos que els ciutadans continuen patint una alta taxa d'atur i ni pensions ni sous augmenten.

Segons les paraules de Mercè Costa “només ells surten de la crisi, tots els altres no” referint-se al govern espanyol i les paraules del ministre Montoro; “no hi ha cap dada que ens digui que hem sortit de la crisi”, recorda.